· P a i s a t g e per v e s t i t ·
Investigació de la geografia poetitzada
Som una petita part dels ecosistemes del món, un gra de sorra, una minúcia. Però en canvi, cada vegada més ens descontextualitzem d’aquesta indiscutible realitat. Amb aquest fet rondant-me pel cap s’inicia la investigació il·lustrada que us presento un cop em trobo amb el llibre El Desig segons Gilles Deleuze entre les mans. On es fa un paral·lelisme entre el desplaçament rizomàtic d’algunes plantes i la lògica de moviment dels vincles entre persones i les xarxes de conegudes. Aquests dos factors em duen a fer-ne una investigació a través de la il·lustració. A buscar-ne la poètica de tot plegat. Persones muntanyes, ciutats i núvols als caps, plantes que creixen i se'ns arrelen al cervell o que ens neixen del cor, que van acord amb les emocions. Fer-nos literalment ecosistema.
Els sismes, els volcans, els grans aiguats i tots aquests fenòmens naturals remouen la geografia dels cossos i cartografien les valls i serralades del territori. Després d’una explosió una persona sempre més serà volcà, encara que el tingui adormit, com més xoc de plaques hi hagi entre persones, més serralades dibuixaran els nostres vincles... xoc per una banda i abismes per l’altra i tot plegat només fa que acollir nous ecosistemes, cadascun més divertit que l’anterior. I així la nostra xarxa és territori, i és paisatge i ens estimem com ho fan les muntanyes i els plecs dels nostres vestits són esborrancs de calci que es menja el mar.
